SALA RAMON FOLCH

RAMON FOLCH

(1946)
Ambientòleg, biòleg i sociòleg

”L’especialització no és l’objectiu de la ciència, sinó la limitació dels científics”

1946

Naixement

1968

És nombrat professor de Botànica de la Universitat de Barcelona

1975

Dirigeix els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya

1990

Rep el Premi d’Honor Lluís Carulla

1991

Rep la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, concedida per la Generalitat de Catalunya

1992

Rep el Premi Alzina, concedit pel Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa

1994

Funda la consultoria ambiental ERF (Estudi Ramon Folch)

1995

Rep el Premi Medi Ambient, concedit per la Generalitat de Catalunya

2000

Publica un llibre molt influent sobre desenvolupament sostenible

2004

Guanya el Premi Ciutat de Barcelona per l’exposició ”Habitar el món”

2006

És finalista del Descartes Communication Prize de la Unió Europea

2013

És col·legiat d’honor del Col·legi d’Economistes

Actualitat

Segueix actiu en el camp de l’ecologia i la sostenibilitat participant a conferències, publicant articles i assessorant a projectes ambientals

Ramon Folch i Guillén va néixer a Barcelona al 1946. És reconegut pel seu enfocament interdisciplinari i la seva capacitat per integrar la ciència ecològica amb la gestió pràctica i la política ambiental, promovent un desenvolupament sostenible i equilibrat. Ha estat president del consell social de la Universitat Politècnica de Catalunya, secretari general del consell assessor Internacional del Fòrum Llatinoamericà de Ciències Ambientals (La Plata, Argentina) i professor de la seva càtedra UNESCO/FLACAM per al Desenvolupament Sustentable, a més de vicepresident del Consell d’Hàbitat Urbà de Barcelona. El seu camp dactuació és la recerca i la gestió territorial, urbanística i energètica des duna aproximació sostenibilista, un enfocament que ell mateix ha contribuït a definir i a desenvolupar, tant a nivell teòric com aplicat.

Pertany al Capítol Espanyol del Club de Roma i el 1978 es va convertir en membre de l’Institut d’Estudis Catalans, on és titular d’Ecologia vegetal. Entre el 1972 i el 1977 va ser secretari general de la Institució Catalana d’Història Natural, que va presidir del 1986 al 1990. Ha participat en nombroses operacions de cooperació tècnica internacional en els àmbits ambiental i sanitari (va ser fundador i primer president del Consorci Interhospitalari de Cooperació), principalment a Àfrica (Senegal, Txad, Costa d’Ivori, Congo [Zaire], Madagascar i altres illes de l’oceà Índic) i a Llatinoamèrica (Costa Rica, Guatemala, Cuba, Brasil, Xile, Argentina, Perú i Paraguai). També ha estat president de la junta administrativa de l’Hospital Clínic de Barcelona.

També ha estat consultor en gestió ambiental de la UNESCO, membre i secretari general del Comitè Espanyol del Programa MaB/UNESCO (Madrid i París, 1982-1994), membre del Comitè de la UNESCO per al Seguiment de la Conferència de Rio (París, 1992-1997) i titular de la Càtedra de Metatècnia Ambiental i Socioecologia de l’Institut Català de Tecnologia (Barcelona, ​​1996-1998). Ha representat la investigació ambiental espanyola a la Comissió d’Organismes i Sistemes de la Unió Europea (Brussel·les, 1986).

L’any 1976 va ser secretari de redacció del Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans (un centenar d’autors) i des de llavors ha escrit més d’una trentena de llibres i 200 articles sobre territori i sostenibilitat. Els més recents són: La sostenibilitat a l’era postindustrial (2011), La reedició d’Ambient, emoció i ètica (2012), La quimera del creixement (2014) i Ambient, territori i paisatge. Valors i valoracions (amb Josepa Bru, 2016).

Ha estat guardonat amb diversos premis al llarg de la seva trajectòria, un dels més recents ha estat el Premi Nat 2020 a la Divulgació de les Ciències Naturals per la seva tasca de recerca, divulgació i defensa de la biodiversitat i el medi ambient tant a Catalunya com a nivell internacional, per la creació d’eines científiques i educatives innovadores al servei de naturalistes i ecòlegs, i per l’impacte que la seva tasca ha tingut en molts àmbits professionals i en la sensibilització de la societat cap a la natura.

Ramon Folch ha deixat i continua deixant una petjada molt important en el camp de l’ecologia i la sostenibilitat, amb un llegat de publicacions, projectes i polítiques que han contribuit significativament a la conservació del medi ambient.

Desplaça cap amunt